Donde caben 2 caben 6...

Ens hem tornat comunistes! Perquè sembla que quan viatgem sempre acabem dormint en comunes. Realment, són hotels que estan bé, però nosaltres amb un instint chabolista aconseguim que semblin el contrari.

Suposo que l'objectiu és ser dignes de sortir a Callejeros. A veure com evoluciona!

Coses que només passen aquí

Un primer post meu, que serà breu a l'espera d'un amb mínim contingut.
Però volia posar aquesta foto d' in programa que em fa molta gràcia i pena. Va sonre la construcció de bunkers als jardins d'algun americà que diu necessitar estar a punt per alguna catàstrofe tipus explosió solar i que la gent comenci a robar i tornar-se boja o un atac terrorista.

El que m'agrada més és que filmen a una empressa teal que es dedica a això: és a dir, hi ha prou demanda com per fer negoci!

Finalment, una frase amb la que riem molt la sentoreta Chelsea Gschwind i jo: "I want to protect my food, my family and my water!".

Snow Fight

Aquest es un post que com no, te la etiqueta de Flash Back. Recordem el dia que em va tallar la Chelsea el cabell a mi, Oscar. Vam sortir tots plegats al Red Lion i un cop acabada la nit no vam tindre millor ide que anar a fer guerra de boles de neu tots plegats, a -12º C. Si, si una mica rucs, pero es el que hi ha. XD

Aquí teniu algunes de les fotos de com va anar la guerra, OSCAR&ALBERT vs CHELSEA&TIFFANY. Està bastant clar qui va guanyar.

Aquí encara erem amics.

 

 

Preparem els primers projectils

Amb aquesta careta i la bola de neu ningú s'en pot fiar.

I perqué no per finalitzar la nit amb una estupideza més digna del Homer Simpson, uns angels sobre la neu que sol aconsegueixen que arribis completament xop a casa.

Chelsea, la reconec per les botes, no per la calitat de la meva camera.

Estupideza: nivell frezzy cold champaign

Resultat: No esta nada mal.

The lost peanuts 

Sopar Català / Espanyol amb les Americanes

I am going to write this post in english, not Catalan, no Spanish to let our friends understand what do we say in this post.

I am writing on live, here you can see the evidence that I am not lying.

I am sorry, I just couldn't stop smiling to the camera. Is to hard for me. Actually, as we are studding marketing, I am going to do a market research. Do you like my new sticker of Doraemon?

Here you have the meal. Spanish omelet, also named potatoes omelet and Risotto.

What will never miss in a Spanish meal is SANGRIA, self made with oranges, lemons, peaches orange juice, wine, lemonade and the special ingredient: SUGAR.

Finally the family picture! SMILE, thats it.

Unoficial Sant Patricks Day

Gent Marxem tots de Unoficial Day!!!

Tota la universitat de Champaign es tenyeix de color verd!!!

Coses com aquesta es poden veure pel carrer. En fi, tothom de peu a les 7 del mati (quin pal no) i a beure alcohol... Això als catalans ens costa més. S'ha de dir que els Balears no son excepció.

Anims!!!


Despés de la presentació que vam fer just abans de començar la festa crec que us debem un recopilatori de  fotos d'UNOFFICIAL. Després de viure la festa i estar 15 hores de festa consecutives, xafar més HOUSEPARTIES que les que haviem fet fins al moment i convidar a beure a mig campus tirant per terra totes les reserves de WAL MART que teniem, us ensenyem les fotos:

   

Luigi Oscar, començament del dia, les 9 del matí abans de que els veïns ens invitin a jugar a BeerPong.

Festa a casa de l'Alex, Ferrans(esquerra) i Oscar (mig)

Ferran amb companys internacionals.

Antònia amb Lucas i Cassie a casa Alex.

Oscar Luigi total amb Marta de Madrizzzz.

Per acabar Antònia amb Dan(escocés) i Marta.

Esperem que us agradi la colecció que hem seleccionat.

Vida sana hay que tener...!!

Hola a tots!! Som n’Antònia i segurament aquest no és el millor primer post, però l’escric ara que encara em dura la motivació i l’orgull personal…xd!

Qui ho havia de dir que havia de venir a EEUU per començar a canviar dues coses de la meva vida poc saludables: la primera és no menjar pràcticament res de verdura i la segona el sedentarisme pur i dur!!

Doncs bé, el primer canvi va ser sens dubte el començar a menjar ensalada!! Que sembla que és algo molt normal però que sé que molta gent no es creurà que ho estigui fent!! Doncs sí, he començat i en menjo relativament sovint! La motivació va venir després d’atiborrar-nos de Mc Donalds els tres o quatre primers dies aquí a Estats Units! Crec que ens va venir de conya per avorrir el fast food durant una temporadeta i per mentalitzar-nos mutuament que no podíem seguir aquest ritme!! Ara el que fem normalment és a casa menjar relativament bé per així quan anem a menjar fora o quan estem de viatge poder disfrutar-ho sense remordiments!!

El segon canvi… que encara no es pot dir canvi perquè estic en fase de prova, però que espero que amb l’ajuda del nostre super “personal coach” Ferran Gómez que no en perdona ni una (i d’aquí la raó d’aquest post) ho arribi a aconseguir, és el començar a fer esport. Com a propòsit d’any nou ja tenia al cap començar a fer algo d’esport a l’intercanvi ara que el temps ja no seria una bona excusa i aprofitant a més el viure amb tres al·lots bastant més motivats que jo en aquest sentit!! Doncs bé, al començament d’això que vas al gimnàs (que és al·lucinant i digne d'un post exclusiu, però segurament algun dels altres ho descriurà amb més il·lusió que el que pugui fer jo) una estona a passar el temps però que no fas massa cosa: jo corrent 15-20 min ja em donava per satisfeta! Però ara fa 4 dies que li vaig dir al Ferran que volia que ell em marqués el que havia de fer i així ho ha fet! En realitat ens ho fa a tots i aquests dos darrers dies l’apartament 304 de Daniel St s’ha convertit en un gimnàs improvisat! Es tracta de realitzar cada dia 3 series de 4 exercicis. En total només dura 6 min…que direu vaia doi, però que en realitat acabes que no saps ni com et dius!jaja (si voleu saber de què va la cosa el Ferran està començant a fer un blog on descriu com està ajudant a un amic a perdre 30 kg i allà parlarà d’aquest tipus de coses: http://haciaunanuevavida.com/, el blog promet! us el recomano!!). En realitat també ho he de complementar en fer algun altre tipus d’esport durant la setmana que m’agradi, però bueno és un començament! I l’orgull del que parlava al principi, és també agraïment al senyor Gómez per no deixar que avui JA intentés evitar fer-ho!! Però no, a les 11.30 de la nit com una campeona ho he arribat a fer!jaja Moltes gràcies Ferran! (això no lleva certs moments d’odi cap a la teva persona…xd! Jajaja)

I bueno, aquí us deixo un vídeo d’aquests hiper motivants que també, como no, me l’ha mostrat ell!!

I per acabar la super frase que em diu quan ja no puc més i que m’agrada: El dolor es momentani, l’orgull és per sempre!!

Espero que a vosaltres us ajudi també a motivar-vos, ja que també té aplicació en moltes situacions de la vida!

Antònia

Wings --- mama I touch the net

Avui us deixem una perla de cançó que ja li va tocar la fibra a l'Albert i que en poc temps també ens l'ha tocat a tots nosaltres. Parla del primer parell de bambes/kets d'un nen que el converteixen en un crak per un instant... 

Esperem que us agradi, a nosaltres ens dona bons moments cada cop que l'escoltem.

Chicago primera visita

Bones,

Des de Champaign, Oscar Moncayo us escriu el primer post del viatge als EEUU. M’agradaria començar amb l’arribada a la ciutat de Chicago on vam dormir en un Hotel prop de l’aeroport. Primera cagada, mai agafeu 2 habitacions si sou 4, amb 2 llits de matrimoni es més que suficient XD. Aquí ens podeu veure desempaquetant les maletes per passar el primer dia a  La ciutat del vent. Tot i això no en feia tant.

La primera foto dels 4 a la ciutat de Chicago. Imagineu-vos sortir del metro y trobar-vos amb rasca cels d’aquestes dimensions... FLIPANT. Les dues següents son similars, simplement visitant la city i patejant-la sense cap idea de l'encant que realment tenia. La primera visita era per aprofitar el dia mort abans d'anar al campus d'Urbana-Champaign.

     

Les següents fotos son del “Millenium park”. El magnífic escenari per concerts, the “Cloud Growl” una estàtua de metall que sembla una mongeta. Potser pensareu que es una tonteria però te el se que, et pots fotografiar amb el skyline de Chicago gràcies al monument i des del seu interior la imatge del sostre es infinita mai s’acaba. Un apunt cultural i històric, el Colud Growl va costar a la ciutat de Chicago 26 milions de dòlars. Ja que fem business aquí queda dit.

Des del Millenium Park es pot veure aquesta pista de patinatge sobre gel que ens va temptar molt a provar-ho però fins al moment encara no ens havíem atrevit ja que no teníem segur mèdic i sembla ser que aquí als EEUU més val no jugar-se-la.

Per acabar el post una imatge per als cinèfils, a quina pel·lícula us recorda? 

BATMAN